domingo, 6 de diciembre de 2009
martes, 20 de octubre de 2009
sábado, 10 de octubre de 2009
BEVEDOR DE SOMNIS
He obert la finestra
i he vist el sol que em deia adéu
amb la mà, amb un somriure sorneguer.
Les darreres llums es venien per quatre cèntims
i boscos i planures cridaven als quatre vents
que tenien fred, petita mort de cada dia.
El taronja s'ha tornat vermell, i desprès carmí,
el carmí ha deixat pas al violeta i aquest al blau,
blau fosc, blau gèlid, blau de por,
por, foscor, del blau al negre, de llum a l'infern.
La lluna, segura, treu el cap i em mira,
tot jo tremolo, em guanya el seu calfred.
Perdo l'aposta del descans, de la pau.
La seva llum pinta d'un blanc esmorteït
arbres i cases, i potser persones.
Quantes n'hi ha, com jo, que vendrien
la seva soledat per un plat de vida.
Que llarga és la nit d'un bevedor de somnis
Solamente cuando no sabe lo que está haciendo, un pintor hace las cosas buenas.
EDGAR DEGAS
lunes, 28 de septiembre de 2009
EL MINUTERO SE SOLTÓ, EL SEGUNDERO SE SOLTÓ,
LA AGUJA DE LAS HORAS SE SOLTÓ.
ENFERMÉ, ENVEJECÍ, ME ROMPÍ.
MIS OJOS ESTÁN CIEGOS; MIS OIDOS, SORDOS; MI BOCA, MUDA.
EL AMOR SE DETUVO, EMPEZÓ A TORCERSE Y SE ROMPIÓ.
LA MIEL NO SE VE, EL RECUERDO DEL DOLOR VA EMERGIENDO
Y LA SOLEDAD LLEGA PUNTUAL.
Jimmy Liao
JIMMY LIAO
jueves, 17 de septiembre de 2009
la terra
gira i tota cosa viva comença a xisclar
ella se'n fot
i gira
no deixa mai de girar
i la sang no deixa mai de rajar...
On deu anar tanta sang escampada
la sang dels assassins...la sang de les guerres...
la sang de la misèria...
i la sang dels homes torturats a les persones...
la sang dels nens torturats tranquil·lament
pel pare o per la mare...
JACQUES PRÉVERT
(Cançó en la sang)
sábado, 5 de septiembre de 2009
Em sembla que avuí no és el meu millor dia
miércoles, 26 de agosto de 2009
El teatro tiene siempre una especial caraterística; siempre es posible comenzar de nuevo. En la vida todo esto es un mito: En nada podemos volver atrás. Las hojas nuevas no brotan de nuevo, losz relojes no retroceden, nunca tenemos una segunda oportunidad. En la vida cotidiana "si" es una ficción, en el teatro "si" es un experimento. En la vida cotidiana "si" es una evasión, en la vida real "si" es la verdad. Cuando se nos induce a creer en esta verdad, entonces el teatro y la vida son uno. Se trata de un alto objetivo que parece requerir duro trabajo. Interpretar requiere mucho esfuerzo pero cuando lo consideramos como juego deja de ser trabajo. Una obra de teatro es un juego.
PETER BROOK
martes, 4 de agosto de 2009
A vegades un pensa que passa per aquesta vida a cops de puntades al cul, o ha algun altre lloc més dolorós. A vegades un pensa que sempre està donant les gràcies i demanant perdó, quan no té perqué donar les gràcies ni demanar perdó. A vegades un pensa que mirar-se als ulls no és un plaer sinó una obligació, que trepitjar la terra mullada no és un gust sinó una pesada càrrega que fa que et costi posar un peu devant de l'altre. A vegades un pensa que correr cap enlloc és correr cap a l'únic lloc on pot arrivar la mirada del teu cor. A vegades un pensa que arrossegar-se com un cuc és una manera d' anar per la vida, potser la manera d'anar per la vida. A vegades un pensa que la própia história és millor que el futur que arrives a endevinar, i quan penses així, potser que les coses no et vagin gaire bé, potser que el demà no sigui ni demà ni res. A vegades un pensa que la caixa dels somnis s'ha tencat per sempre i que no hi ha cap clau màgica que la pugui obrir. que hi farem, avuí, segurament no és el millor dia de la meva vida, però segur que si busco en algun racó i trobaré algunes coses positives, seguiré buscant abans d'anar a dormir. Bona nit.
Santi Clavell
jueves, 23 de julio de 2009
Te pebrots la cosa, amb el poc que es ven avuí, al menys jo, els pintors estrella deuen vendre mes, doncs com deia, els darres tres quadres que he venut son de la meva época figurativa, que hi farem. Sigui com sigui, aquest dos quadres se'n van cap a Waasmunster prop de Gante a Bélgica, mira per on ja sóc una mica més internacional, ja ja
sábado, 18 de julio de 2009
QUE TRIST ES DIR-SE ADÉU
quan no és vol dir adéu.
Que trist és dir-se adéu
quan encara s'estima.
Que trista és la vida
trepitjada per un mateix,
trencar el fil d'or
que ens permet respirar,
enterrar els somnis
en un pou ben fons
fet amb l'alé dels records.
Con ja deia en Llach,
et desitjo de tot cor
que el teu camí sigui ben llarg,
que el món t'obri les portes
que jo et vaig tencar.
Que un altre,
millor que jo,
t'eixugui les llàgrimes
d'aquests ulls blaus
que tant vaig mirar.
Vull dibuixar el teu somriure
amb un pinzell ben fi
en el racó més seré de la memória
per no predre'l mai.
Que el cel
rebenti ses entranyes
i m'envii paraules de consol
en mig de llamps i trons
per calmar aquest dolor,
que se'm menja el caminar
lent i pesat,
borratxo d'estupidesa,
foll de sang i plor.