sábado, 5 de septiembre de 2009

Un camí que no s'acaba, un mur arran de cel, somnis envolicats en paper de vidre, una taca negre en un núvol farcit de llàgrimes i dubtes. Paraules plenes de buidor i ràbia. Imatges nues i grises i mudes, escopides amb el fàstic més profund que surt de dintre meu.

Em sembla que avuí no és el meu millor dia

No hay comentarios:

Publicar un comentario