QUE TRIST ES DIR-SE ADÉU

Que trist és dir-se adéu
quan no és vol dir adéu.
Que trist és dir-se adéu
quan encara s'estima.
Que trista és la vida
trepitjada per un mateix,
trencar el fil d'or
que ens permet respirar,
enterrar els somnis
en un pou ben fons
fet amb l'alé dels records.
Con ja deia en Llach,
et desitjo de tot cor
que el teu camí sigui ben llarg,
que el món t'obri les portes
que jo et vaig tencar.
Que un altre,
millor que jo,
t'eixugui les llàgrimes
d'aquests ulls blaus
que tant vaig mirar.
Vull dibuixar el teu somriure
amb un pinzell ben fi
en el racó més seré de la memória
per no predre'l mai.
Que el cel
rebenti ses entranyes
i m'envii paraules de consol
en mig de llamps i trons
per calmar aquest dolor,
que se'm menja el caminar
lent i pesat,
borratxo d'estupidesa,
foll de sang i plor.